Trobat a les golfes » Passejant ens coneixem

Passejant ens coneixem

[slideshare id=801993&doc=barris-i-carrers-1228037262613104-9&w=425]

INTRODUCCIÓ

Una passejada per el poble ens pot donar d’entrada una idea molt real del seu relleu i del seu clima. Carrers amb pujades i baixades pronunciades i mirades fugaces al mar des de la majoria de carrers. Aquest anar pujant cada vegada que canvies de carrer com en una escala. El sentir-te protegit del fred quan has estat a l’estació de tren de Pineda o Calella i arribes a Sant Pol, o alliberat de la calor d’estiu quan, passejant durant la nit , arribes a la riera.

Una ullada als pobles veïns de Canet i Calella ens pot fer apreciar les singularitats físiques que ens ofereix el nostre poble.

[slideshare id=802006&doc=campanars-1228038118486566-9&w=425]

Les tan famoses rieres de Canet i Arenys de Mar, conegudes sobretot pels aiguats, passen pel bell mig del nucli del poble i la majoria dels carrers van a parar a la riera principal. A Sant Pol la riera està situada a un extrem del nucli urbà.

Un viatge amb tren des de Mataró o Barcelona ens pot fer apreciar la costa i observar com tan bon punt entrem en el terme de Sant Pol apareixen unes roques a les platges que semblen el preludi de la tan desitjada Costa Brava. Si el viatge el realitzem per carretera es possible que passem pel poble sense parar atenció a res més que les corbes de la carretera, però després de la llarga recta de la carretera sobre el pont, la corba de can Tobella, tot seguit la corba del Miliets , la recta de baixada de Morer i enfilar l’altra recta cap a la Cabra ens apareixerà davant la gran esplanada dels pobles de Calella i Pineda i haurem deixat enrera aquests petits turons que formen el nostre poble.

SITUACIÓ COMARCAL

Sant Pol està situat a la comarca del Maresme, més concretament a l’Alt Maresme, delimitat per el mar, la serralada del Montnegre i les poblacions de Calella de la Costa al nord-est i Canet de Mar al sud-est.

El Maresme és una comarca costanera situada entre les comarques de la Selva a llevant i el Barcelonès a ponent i la Serralada Litoral (al nord que la separa del Vallès Oriental) i el mar. Abans era coneguda popularment com la Costa de Llevant i té una llargada de 50 Km i una amplada de 10Km entre Montgat i el riu Tordera amb una superfície de 399,89 Km.

A la comarca es podem diferenciar tres zones:

L’Alt Maresme amb les poblacions de Tordera, Palafolls, Santa Susanna, Pineda, Calella de la Costa Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Mataró i el seu entorn metropolità.

El Baix Maresme de Vilassar de Mar fins a Montgat.

L’Alt Maresme té unes característiques físiques i històriques ben diferenciades de la resta de la comarca. Són poblacions que tenen més influència gironina que no pas de Barcelona o Mataró (fins Arenys arriba l’actual bisbat de Girona).

En aquesta zona la franja que va de la costa a la serralada litoral es fa més estreta i el seu punt extrem és la població de Sant Pol. La jurisdicció de l’antic Castell de Montpalau (Pineda de Mar) abastava d’Arenys fins a Hortsavinyà , al límit del castell de Palafolls.

Els dos elements geogràfics més important són la Serralada Litoral i el mar.

El Montnegre és la muralla natural que separa aquestes poblacions de les zones interiors del Vallés aconseguint la màxima alçada en el Turó d’en Vives de 767m que protegeix els pobles de l’Alt Maresme suavitzant-ne el clima, més al sud aquesta serra enllaça, en el Coll de Sacreu (358m) o Collsacreu i amb la serra del Corredor amb un cim de 657m.

Les amples platges que s’estenen entre la desembocadura del Tordera i Calella contrasten amb les platges més petites que formen els vessants de la serralada cap al mar entre Calella i Llavaneres.

EL MEDI FÍSIC

Terme municipal

A més del mar les poblacions que emmarquen Sant Pol són per el sud-est Canet per el nord-est Calella i per el nord Sant Cebrià de Vallalta.

Les fites que delimiten el territori són:

Per Canet la Riera dels Oms.
Per Calella la Riera de la Cabra i la Serra de les Guilles.
Per Sant Cebrià la Carena de ca l’Ernesto i el Turó de l’Home Mort.

Les zones de població dins el terme municipal estan distribuïdes en la vessant costanera del municipi, és a dir en el territori que va de l’autopista fins a mar. L’excepció és el Sot de Golinons, aquesta vall s’estén al nord i trenca el rectangle paral·lel a la costa, actualment és l’últim reducte de la producció agrícola de la vila.

La zona del nucli urbà, que està emmarcada entre dos dels monuments del poble: la església de Sant Jaume (finals del segle XVI) i Sant Pau (segle XI), i la seva ampliació amb la urbanització dels Garrofers, és on es concentra el màxim de la població.

La resta està repartida per un munt d’urbanitzacions. A dreta i esquerra de la vila han anat proliferant aquests petits nuclis, fruit de l’especulació, urbanística i de la gran demanda de habitatges de segona residència.

Els noms d’aquestes urbanitzacions van des de les que respecten el nom del territori on es troben fins a noms purament comercials.

Aquestes urbanitzacions són:

Roques Blanques
Farell Park
Jardins de Sant Pol
Sant Pol 2000
Sant Pol Residencial
Can Balmanya
La Marina
Can Pi
La Rajoleria
Can Pou
Can Gibert

Relleu

Fa uns 5 milions d’anys (durant el Terciari) la fesomia de Catalunya ja estava gairebé definida.

La Serralada Litoral i amb ella el Montnegre són el que queda del gran massís Catalano-Balear, que després de l’emmersió dels Pirineus, tancava el gran golf marí terciari pel sud-est.

La major part d’aquest massís se submmergí i només restà emmergida dues fractures (la serralada Pre-Litoral i la Serralada Litoral) i entre elles la zona que actualment forma el Vallés (Depressió Pre-Litoral).

Aquesta Serralada Litoral té les seves màximes cotes en el Montnegre i a mesura que anem cap al sud seguint la línia de la costa l’alçada disminueix fins arribar a desaparèixer a Reus on la Depressió Pre-Litoral s’obre al mar.

La diversitat de materials i estructures que formen el Montnegre es pot veure fàcilment en el paisatge i són les que formen el sòl i l’entorn on ens movem a diari.

El Montnegre és un gran bloc de granit i de pissarres en les parts més elevades i el clima mediterrani, càlid i humit, ha anat descomposant aquest tipus de roca en una capa superficial de força gruix (sauló) i a donat aquests relleus arrodonits i la proliferació de petites valls.

L’acumulació i sedimentació d’aquests materials arrossegats per la pluja en arribar a la costa és la que a format la petita plana litoral del Maresme.

Sant Pol té un terme d’allò més accidentat, costa trobar zones planes, tot l’espai que ocupa està ple de petits turons i petites valls a excepció del pla de Can Villar una zona que antigament era de conreu (l’actual Parc Litoral) i en primera línia de costa l’actual Carrer Nou. Tot el nucli urbà sembla trobar-se sobre la última part del Montnegre que va emprendre el seu camí cap al mar.

Es tracta,doncs, d’un poble on les edificacions es van situant en les diferents vessants d’aquests desnivells i on des del mar encara podem reconèixer un gran nombre dels seus carrers. Així si a l’estació de RENFE tenim una alçada de 5,74m, i al Carrer Nou 6,86m, a les Tribunes 20,64m, al Carrer Santa Clara 25,85m, i en el centre dels Garrofers més de 50 m sobre el nivell del mar.

El munt de rieres i torrents que té el terme municipal i el tipus de terreny sobre el qual transcorren són els qui marcaran el relleu de tot el poble.

El mateix nucli urbà està emmarcat per dues rieres, la Riera de Vallalta i el Torrent Arrosser, i també dins el poble el Torrent del Sot de la Coma que té la sortida al mar davant de Can Coromines produeix els grans desnivells del Carrer Abat Deàs (baixada de Can Vilà i pujada de l’església).

En el Sot de Golinons que està envoltat per les cotes més altes del terme hi trobem el Turó de l’Home Mort (224m) i el Cim de les Guilles de Calella (259m). És aquí on neix un torrent que més endavant s’unirà al Torrent de Morer i que juntament amb la Riera de Vallalta formen les dues grans conques del poble.Just darrera del poble troben el primer punt més elevat, el Turó de Can Tiril (197m) que està delimitat per el Torrent de l’Arrosser i els torrents de Can Roca i Can Balmanya.

Hidrografia

La hidrografia de la comarca està representada per la Tordera i tot un seguit de torrents i rieres que tallen perpendicularment la comarca.

Com ja em dit abans el relleu del nostre poble be marcat per tot un seguit de torrents, que recullen l’aigua que cau de la pluja sobtada i irregular durant la tardor i primavera, que dibuixen el nostre paisatge i que en caure sobre el sol porós (sauló) es filtra i dona lloc a un seguit d’ aqüífers dels quals els habitants de la zona n’han tret l’aigua necessària per el consum de boca, l’agricultura i la indústria.

De totes aquestes petites conques, que durant gran part de l’any estan seques i que han abastat a masies, conreus i a tot el poble, la més important d’elles en grandària i en flux d’aigua subterrània és la riera de Vallalta.

La Riera de Vallalta neix a Arenys de Munt (antigament Sant Martí d’Arenys) al sot de Gascons i recull l’aigua dels torrents de solell de la serra del Montnegre.

En el seu tram alt porta aigua gairebé durant tot l’any i abasteix d’aigua a les poblacions de Sant Iscle i Sant Cebrià, a partir d’aquí fins arribar a Sant Pol la riera tan sols portarà aigua durant les pluges de la tardor i primavera.

Aquesta riera, monstre adormit, que qualsevol dia pot tirar al mar pals de golf, materials de construcció o alguna que altre roulotte, no fa masses anys era l’element més important per a la supervivència de la nostra gent.

Les mines d’aigua neixien ran de la riera i seguint el voral de la carretera de Sant Cebrià arribaven fins l’Aixernador i d’aquí fins al dipòsit que permetia el funcionament d’un molí de gra i als safareigs coberts de la riera que les dones utilitzaven per rentar la roba.

L’abastament d’aigua per el poble venia de “la bomba”, un gran dipòsit situat entre la riera i la carretera de S. Cebrià, entre l’escorxador i el camping de Can Torrus, on amb unes bombes de pistó extreien l’aigua de la riera que enviava a un altre dipòsit situat a Can Balmanya i d’aquí es distribuïa al poble.

Fins els anys noranta i amb els pous situats en el pati de l’escola a prop de la riera, el poble era autosuficient però la salinització i posterior contaminació dels pous que xuclaven l’aigua de manera descontrolada, per tal de fer front a la demanda cada cop més gran, ens ha portat ha dependre de l’aigua de la Tordera i de la dessaladora en un tant per cent creixent en els mesos de més consum.

Clima

Sant Pol, com els altres pobles del Maresme, té un clima mediterrani litoral (clima mediterrani més típic) amb hiverns suaus i estius llargs, calorosos i xafogosos per la humitat, però amb unes temperatures no massa altes.

A diferència de la major part dels climes l’estació càlida no es correspon amb l’estació plujosa, aquestes són molt irregulars i es concentren sobretot a la tardor i, no tant, a la primavera.

Estem en una zona que té la temperatura mitjana més alta de Catalunya però la seva amplitud tèrmica és la més baixa, gràcies a l’efecte del mar.

La temperatura mitjana anual és de 15º a 17º C, la temperatura mitjana del mes més fred és de 7º a 9º C i la temperatura mitjana del mes més càlid és de 22º a 24º C .

Aquesta suavitat de les temperatures la afavoreixen la serra del Montnegre que ens protegeix dels vents del nord, i el mar que suavitza les màximes a l’estiu i les mínimes a l’hivern.

Els mesos més freds són el desembre i el gener i les temperatures van augmentant fins arribar al mes de juliol.

El relleu del poble fa que la sensació de les temperatures sigui diferent depenent del lloc on estiguem situats.

Durant l’estiu la part més xafogosa es la zona més baixa del poble i on la sensació de calor és més suportable a les zones altes i a prop de la riera, això s’inverteix durant l’hivern.

Pel que fa a les pluges l’altitud és un factor molt important, així mentre el Montnegre, a les zones més altes té un valors de 800 a 1000 mm, a la costa la pluviometria és de 660 mm. Aquestes pluges venen provocades sobretot per els vents humits de llevant (est) i cal destacar les que cauen en un sol dia i que van del 35 al 70% del total i que provoquen les rierades tan típiques de maresme.Els vents predominants són els de component oest (ponent), nord-oest (mestral) i est (llevant).

El ponent i el mestral per la seva procedència són secs i gairebé mai porten pluges importants i el llevant porta boires i la majoria de pluges.

A l’estiu bufa el garbí o llebeig que és un vent suau amb direcció mar-terra i que té el màxim d’intensitat cap al migdia i a la nit bufa el terral en sentit contrari de terra cap a mar.

La causa d’aquests vents és la diferència de temperatura entre el mar i la terra. Nosaltres notem molt més el garbí (que a les 7 se’n va a dormir) que no pas el terral.

Comunicacions

Actualment es pot arribar a Sant Pol, i nosaltres ens podem comunicar amb altres poblacions, per carretera amb la N-II, l’autopista C-32 i la que va de Sant Pol fins Arenys de Munt passant per Sant Cebrià i Sant Iscle.Hi ha també el tren de rodalies de Renfe en la seva línia Barcelona-Maçanet-Girona i alguna línia d’autobusos.

L’autopista C-32, construïda el 1992 , a més de facilitar la comunicació amb Barcelona (amb les conseqüències que això comporta per a un poble petit com Sant Pol: creixement ràpid i desmesurat, especulació amb terrenys i habitatges i destrucció de patrimoni natural)

La seva obertura ens ha donat una visió diferent dels pobles de la comarca, ara els podem veure pel darrera i apreciar molt més el terreny sobre el qual estem vivint, però al mateix temps aquesta infrastructura ha trinxat aquest mateix paisatge tallant les petites valls que es troben en el seu traçat.

La N-II, que a Sant Pol encara no es veu afectada pels semàfors, en el seu traçat actual que és dels anys 70 també ens mostra la força implacable de les màquines amb els talls a la roca per salvar desnivells.

Us heu parat a pensar com devia ser el turó de les Torretes de Calella baixant cap al mar?. Aquesta carretera abans de la seva remodelació passava uns quants metres més amunt i tenia moltes més corbes i desnivells, trams d’aquesta antiga carretera els podem veure encara en el túnel que connecta els Garrofers amb la carretera de Sant Cebrià, en el tram que voreja el turó de Sant Pau i l’Hotel Gran Sol, en el pont sobre la riera a l’alçada del camp de futbol o en la sortida de l’actual N-II, en direcció a Canet, per anar a la Torre Martina.

Anteriorment a tot això la carretera seguia la línia de la costa i entrava al poble per el passeig de can Villar passant per davant de la casa pairal del mateix nom, travessant la riera, seguint per el carrer Consulat de Mar, carrer Nou i la Pujada de Sant Pau i sortint del poble a l’actual N-II.

Seguir amb cotxe, a peu o amb bicicleta la carretera que porta fins a Arenys de Munt és, un cop hem travessat Sant Cebrià i entrat en aquesta zona d’obaga, un autèntic espectacle de verdor i natura.

Pel que fa al tren, el ferrocarril arribà al poble l’any 1859 i no pas amb pocs problemes, la revista “El Sanpolench”, que editava ens aquests temps el Centre Català, és un extraordinari document on s’explica el problema dels pescadors amb el traçat de la via.

Sant Pol no té port i els dies de temporal els pescadors havien de pujar les barques per poder-les protegir de les envestides de la mar i la via n’era un clar obstacle. Testimonis fotogràfics ens mostren les barques situades sobre les vies del tren.

Coneixement del medi proper

On som?. Entre mar i muntanya. Geografia 1

PER SABER-NE MÉS:

Bibliografia

Geografia de Catalunya, Josep Lorman – Ignasi Planas. Edit. Claret.

Els boscos del Maresme, Oriol Bassa i Vila. Edit. Natura (entitat de medi ambient), Ajuntament de Mataró.

Itineraris: Pels volts de Sant Pol, Cesp (Centre Excursionista de Sant Pol), Ajuntament de Sant Pol de Mar.

Mapa i guia excursionista: Montnegre Corredor, Edit. Alpina.

… i a internet

www. santpol.org

www.comarcalia.com

www.emaresme.com